dilluns, 4 d’abril de 2011

Martingala #4: Petjades a la neu


Tot sol, en una plaça coberta de neu, es mira les petjades que ha deixat l’altra gent. N’hi ha de grans i de petites, de profundes i de superficials, passes apressades, passes decidides i passes encantades. Les petjades es creuen i tracen el rumb d’aquelles persones que tenen on anar, que van a llocs on els esperen. Ell no en deixa, de petjades. Per molt que camini, per molt lluny que vagi, els seus peus descalços no deixen emprempta. El fantasmet suspira. Fa més anys que és mort dels que fa que tu ets viu.

0 Comentaris:

Publica un comentari