dilluns, 4 d’abril del 2011

Martingala #3: Aigua Beneïda


L’aigua de la banyera s’anava refredant i ja feia molta estona que havia marxat tota l’escuma. Déu tenia la pell de gallina, però es resistia a sortir de l’aigua. Pensava. I mentrestant resseguia amb l’índex el relleu d’una flor en les rajoles verdosenques del bany. A l’altre extrem de la cambra hi havia un mirall amb les úniques dues bombetes que il·luminaven l’habitació. Un tauler d’escacs i unes fitxes estaven escampats per terra. A Déu li agradava jugar a escacs a la banyera. Jugava contra la seva dona, un cop ella li havia passat l’esponja per l’esquena i li havia rentat el cap. Sempre guanyava Déu, perquè només jugava quan estava sobri. Jo sempre havia volgut ser ventríloc, va dir en veu baixa.

0 Comentaris:

Publica un comentari a l'entrada